Els banquers catalans del segle XIV: un primer cens

[EN] This paper focuses on money-changers, owners of private money-changing tables (taules de canvi) in Catalonia between approximately 1280 and 1400. It places them among the group of financial agents (especially with regard to public administrations), and it stresses the particularities of the institutions ruled by them, true private banks. Additionally, it includes a first census of over a hundred bankers documented in the Principality of Catalonia during the aforementioned period. Besides remarking some of their shared characteristics, the paper also presents several approaches to conduct in-depth studies of this group.[CA] Aquest article se centra en la figura dels canviadors o titulars de taules de canvi privades en la Catalunya del període comprès entre aproximadament 1280 i 1400. Se’ls situa dins del conjunt d’agents dels mercats financers (en especial en relació amb les administracions públiques) i es ressalten les especificats dels establiments que regien, autèntiques banques privades. Així mateix, es presenta un primer cens del centenar llarg de professionals del sector que es documenta al principat durant l’època esmentada. I, a part de comentar-ne trets comuns, s’exposen diversos plantejaments de cara a aprofundir en l’estudi del col·lectiu.Aquest treball s’ha elaborat en el marc del projecte “Financieros al servicio del poder en la Corona de Aragón (s. XIV-XV): Métodos, agentes, redes (HAR2011-24839)” finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad i del grup de recerca consolidat “Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval” (2014 SGR 1154) del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya.Peer Reviewe

Presión fiscal y endeudamiento en las comunidades rurales del noreste catalán durante la Guerra con Castilla (1356-1366))

This essay examines the impact of tax pressure due to war on the rural communities of the Crown of Aragon. It focuses on a case study based on notarial sources and centered on north-eastern Catalonia during the War of the Two Peters (1356-1366). After presenting the features of the area under investigation, it describes how the subsidies granted in the assembly of the estates with the king implied the whole of the territory with an unprecedented degree. It analyses the types of instruments and the profile of creditors of series of credit operations by several places of the diocese of Girona between the years 1364 and 1367 connected with the aforementioned tax contributions. Beyond the undeniable weight of urban capitals, the role of some countrymen and peasants is also important. It concludes with an approach on the effects all these dynamics may have on the communities not only from an institutional viewpoint, but also with regard to their socioeconomic composition.Este artículo examina el impacto de la presión fiscal ligada a la guerra en las comunidades rurales de la Corona de Aragón a partir de un estudio de caso basado en fuentes notariales y centrado en la Cataluña nororiental durante la Guerra con Castilla (1356-1366). Después de presentar las características del área tratada, se describe el ciclo en el que los cuantiosos donativos aprobados en Cortes llegaron a implicar al conjunto del territorio a un nivel sin precedentes. Se analizan las tipologías de instrumentos y el perfil de los acreedores en una serie de operaciones de crédito de lugares del obispado de Gerona entre los años 1364 y 1367 ligadas a las mencionadas contribuciones. Más allá del peso innegable de los capitales urbanos, destaca el papel de algunos habitantes de parroquias rurales y campesinos. Se concluye abriendo perspectivas sobre los efectos que pudo tener esta dinámica en las propias comunidades, no sólo desde el punto de vista institucional sino también con respecto a su composición socioeconómica

Redelmes: new taxes on income in the communities of north-eastern Catalonia (c. 1350 – c. 1500)

Aquest article estudia les exaccions aplicades sobre un ampli ventall d’ingressos que es desenvoluparen a Catalunya a partir de mitjan segle xiv com a alternativa als tradicionals impostos directes sobre el patrimoni i els indirectes sobre el consum i la circulació de productes diversos. Després de revisar el que es coneix sobre aquest recurs fiscal, s’analitza una mostra d’un centenar d’exemples de l’àrea del bisbat de Girona entre aproximadament els anys 1350 i 1500 i que ha estat possible localitzar, sobretot, a través de documentació notarial. Es comenten els punts comuns i les diferències entre els diversos casos, i també la manera de recaptar els gravàmens estipulats. Així mateix, s’insisteix en el fet que el disseny i la implantació d’aquests impostos obren una petita finestra sobre la diversitat d’activitats i fonts d’ingressos registrades en petites viles i en parròquies eminentment rurals.This paper deals with the taxes on a wide range of incomes, developed in Catalonia from the mid-14th century onwards as an alternative to traditional direct taxes on patrimony and indirect taxes on the consumption and trade of different products. After reviewing our current knowledge of this fiscal resource, we analyse a sample of one hundred examples from the diocese of Girona from approximately 1350 to 1500, documented mainly through notary records. The paper describes common features and differences among diverse cases, as well as the way they were levied. Additionally, it underlines how the design and implementation of these taxes provides a glimpse of the range of activities and incomes registered in small towns and eminently rural parishes

Huir de la ciudad en tiempos de pestilencia: de reacción atávica a indicador histórico (Cataluña, siglo XV)

The preventive transfers of families and authorities out of towns in periods of epidemics are a historical constant that can be seen in Catalonia in the late Middle Ages. During the sequence of outbreaks following the Black Death and up to the beginning of the sixteenth century, this dynamic is documented throughout the Catalan urban network and in other territories of the Crown of Aragon. This article examines escapes that were not always desperate, but rather reactions that were ultimately integrated relatively normally into the functioning of institutions. It also assesses the extent and limits of the use these movements to the countryside at times of contagion as a parameter in order to reconstruct the epidemic sequence in fifteenth-century Catalonia, focusing on the significant cases of the cities of Barcelona and Girona from two complementary sources linked to their respective municipal governments.Los traslados preventivos de familias y autoridades fuera de las ciudades en periodos de epidemia son una constante histórica que puede comprobarse en la Cataluña de la baja Edad Media. A lo largo de la secuencia de brotes posteriores a la Peste Negra y hasta inicios del siglo XVI se documenta esta dinámica en el conjunto de la red urbana catalana y de otros territorios de la Corona de Aragón. En el presente artículo se examinan lo que no siempre fueron huidas desesperadas, sino reacciones que se acaban integrando con relativa normalidad en el funcionamiento de las instituciones. Asimismo, se evalúan el alcance y los límites de utilizar estos traslados al entorno rural en momentos de contagio como indicador para avanzar en la reconstrucción de la secuencia epidémica de la Cataluña del siglo XV centrándonos en los casos significativos de las ciudades de Barcelona y Girona a partir de dos fuentes complementarias, vinculadas a sus respectivos gobiernos municipales

Un cercle poètic al bisbat de Girona de 1250-1280: pistes documentals

This article proposes a reassessment of the role played by the Girona area in troubadour culture, focusing in particular on the circumstances surrounding a possible initial stage in Cerverí’s career (when he became Cerverí de Girona), on interpreting the route described in his <em>Recepta de xarob</em> and, finally, on reconstructing a poetry circle centred upon the cathedral of Girona. By combining literary analysis and historical data, which bring together scattered and unpublished details about the figures studied, we are able to provide clear examples of the nobility’s engagement in the fostering of troubadour culture. As the troubadours’ lyrical poetry reflects a network of political and family exchanges, the article complements the traditional vision of the relationship between the monarchy and the nobility in times of conflict.[ca] L’article proposa un replantejament del paper de les terres gironines en la cultura trobadoresca, centrat sobretot en les circumstàncies de la possible etapa inicial de l’activitat de Cerverí (el moment en què es va convertir en Cerverí de Girona), la interpretació del sentit de la ruta de la seva Recepta de xarob i, finalment, la reconstrucció d’un cercle poètic entorn de la catedral de Girona. Per a tots aquests aspectes, combina l’anàlisi literària amb les dades històriques, tot recollint informació dispersa i inèdita sobre els personatges rellevants. En resulten exemples evidents de la implicació de la noblesa amb la cultura trobadoresca i de la manera com la lírica dels trobadors reflecteix les xarxes familiars i polítiques, i així complementa la visió que tradicionalment s’ha tingut de les relacions entre la noblesa i la reialesa en moments de conflicte